Encara no hem tingut temps de conèixer-nos, d'entendre'ns, d'intuir-nos. Fa poc més d'un mes que estem junts i encara no hem compartit prou coses.
De tota manera, però, els cervells adormits comencen a despertar, les ànimes apagades revifen i apunten els primers somriures de complicitat. Les pors s'apaivaguen i, per sort o per desgràcia, a l'aula comença a haver-hi un crescendo simfònic de diferents tipus de veu que sorprèn, que agrada, que espanta.
És per això que m'atreveixo a plantejar-vos la primera pregunta: Què us agrada? Trieu un moment especialment màgic, una quotidianitat agradable, un record càlid, una sensació bonica. El que vulgueu. Ha de ser, però, un detall personal, una fotesa tímida però real.
